Què hi ha sobre la inspiració? Res (o una ventada que esgarrife). M'agradaria escriure amb ràbia, rapidesa i eixe tic, com espetegar els dits i assentir amb el cap. M'agradaria oferir res que no fóra tan orfe com el que estic fent, m'agradaria, potser, no haver de recòrrer a què collons és això de la inspiració.
Bé, doncs la inspiració potser és això: quedar-te sec i arrugadet, com la més pansida i escatològica bacora senil; és això que se't menja si no hi és, i quan apareix dius, merda! Ara no... I t'has de rendir. Mentrestant vaig abocant, per desídia, aquestes cosetes absurdes que es diuen actualitzacions.
Realment: val la pena?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 burilles:
trobe a faltar la teua paraula i les teues pauses, però mai no sabràs qui soc. llàstima.
oh...
what a pity!
És el que té signar amb anònims. És una gràcia també, xica, una gràcia (com diuen les ueletes de la vall).
Bé, merci pel comentari, però la cosa va com va... perquè vull! ;)
Després de la caiguda dels esquemes no hi ha discurs. Només mots banals i prou. Bé, i potser una mica de silenci.
Publica un comentari