Un cadàver exquisit

La llum tebiosa que feia el televisor atenuava la musicalitat imbècil de les entrades de Family Matters. Al terra, just baix de la setantera tauleta policromada sobre la qual hi havia l'aparell, una mà fredosa apareixia com si allò fos el bell mig del paradís. Era un mà que semblava haver tocat sítars, però res més lluny, aquella mà era una mà de persona purament engossarrida. A l'índex hi havien restes d'un sucrós element que, feu-me cas, era més haixís que altra cosa. Els canells els hauria d'haver tingut tallats, amb un tallet a les venes lleument esgarrades per l'embussada maquineta d'afeitar, però ni suïcidar-se amb dignitat sabia. Els brassets tan poc molluts com la seua desvagada activitat els concebia besaven el terra amb torpesa, blanquinosos, amb petites costres vora els colzes produïdes per la seua repugnant forma de vida. Cada muscle estava ahí, sense saber massa bé què dir o com fer un posat més absurd. La cara no era desagradable, però era molt difícil de veure. Una ganyota amb els ulls astorats, la boca mitjanament oberta, com si no s'ho esperara. Les orelles se l'escoltaven, però no semblava que li hagueren fet mai massa cas. Els pits eren els típics pits de les persones que respiren, en la seua forma i volum, i la proporció entre el cap i el cos no era tan acurada com hauria de ser-ho. En realitat, el pit ben format, ample, una mica abultat pel centre es deixava veure, tot al contrari de l'antiestètic forat, amb eixe suquet i eixa carn aixina amb careta d'haver bollit, mesclada amb polièster una mica fos. Una mica més avall ahí en la soqueta del penis, d'una base sortien dos bracets regulables que arribaven a un altra plataforma acoblada al gland.

Ho havia fet ell a soletes, bé, potser l'aposta hagués ajudat. Però apostar que amb el Jes-extender es pot allargar el penis dos centímetres amb el temps que queda per fer-ho després d'ingerir àcid sulfúric, és de ser tan ingenu com el nostre cadàver exquisit. Però allà, repassant el paper més acurat a la seua vida, Waldo Geraldo Faldo havia mort víctima, un cop més, de la seua insuportable i estrictament exterminable estupidesa.