dimarts 24 de febrer de 2009
Lectures
Pot ser que em vinguen ganes de no dir res, de fer del res el ser, de jugar amb els mots imbècilment mentre em menge el cap en altres coses que necessiten menys atenció.
No refrenaré, mai, l'impuls: les ganes de botar, de que el vent em rasque el cap ben fort, de que els ulls se m'assequen de la fortor. I tammateix la pols.
Després no n'hi ha llavador, ni esborrany, ni culpa. Un gel com víric se'ns adorm damunt i les passetjades i el llustre, seran tot la mateixa cosa. Les passetjades.
Així, com deia, la pols se'm clavarà pel cap, una i altra vegada. Però he aprés de llegir els llibres sense passar la plana necessàriament cap a la dreta.
Es tracta solament de somriure: doble el cantonet de la plana que m'agrada, i retorne al sot quan fa massa vent i els ossos es fan del color de la canella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 burilles:
No entenc massa bé la relació que té el no refrenar l'impuls amb llegir a bots, d'assenyalar allò que t'agrada doblant la fulla amb un somriure dibuixat als llavis...De tota manera sí que crec que aquesta és la millor manera de llegir poesia, però presuposat no altres gèneres. Amb la resta sols marcar les pàgines on apareix alguna cosa que t'arriba per tornar quan els ossos se te fagen del color de la canella, és possible si llegint gires la pàgina sempre cap a la dreta. Bé, si vols intentar (mai crec que siga del tot possible)copsar el sentit de l'autor i no el que tu vulgues atribuir-li.
PD: crec que alguna paraula del teu text segons la teua llei hauria d'aparèixer en cursiva...jejje
Després de parlar llargament sobre la crítica, de fet, la possibilitat de crítica l'acció pertinent, com diria Sant Abelardus Sarragossanus, és avançar en l'assumpció de les critiques fonamentades. Així, fas bé d'observar la falta de relació, que en altre sentit la té, entre una part i l'altra del text. Ja saps, escriure en moments diferents.
Per altra banda es tracta del posat diguérem més agossarat de la lectura, potser el més egòtic, diria fins i tot que es tracta d'una lectura inconscient. Per tant no es pretén copsar un text sinó posar-li "un" sentit al que diga algú. Es tracta de focalitzar la lectura des del punt de vista de qui llig i no de qui ha escrit. Una forma d'atribuir-li "un" sentit, el que hom vulga, sense més.
Bé, ja saps...
Seguint amb el meu acriticisme dic, i sense mentir de cap manera: uau, genial.
:)
Fakhfakhina fent costat a l'estètica de la recepció i el que això suposa... resulta que al final ningú podem escapar del temps en què vivim...ai, i jo que apenes l'he conegut, el trobe a faltar: eixe rebufidet del vinil...i pense en la pols, i el café, i el fum (d'haixis?)
P.D:Tranki que la demo te la done en mà mestre.
Publica un comentari