Rius, com si tingueres hipo.
Em fa gràcia eixa gràcia d'irredempt,
i et ploren els ulls; et treus, com
si feres palanca, grosses lleganyes,
grogues, esguellades i gruixudes lleganyes.
M'encanta veure't fer el farra
amb la camisa per fora, amb el cigar
a la boca, amb un ritme sobrentès.
No has escoltat mai rap,
però parles amb eixa cadència,
amb la veu d'aquell que no sols
ho sap tot, si no que a més
ho sap amb gràcia, amb una base
de bateria, i un slide precari.
Ets trist, molt en el fons, com jo.
Però això ja ho sabies, i sols
simulaves, amb la teua forma
de caminar, un petit món
de fantasia, un món d'exemples;
de fet, un món exemplar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 burilles:
Walt Whitman (Hojas de hierba, busca l'edició bilingüe de coberta negra, no recorde l'editorial, i molt gros) ha vingut amb mi a casa per Nadal...
Però estaré encantada de compartir-lo algun dia :)
És genial que hages tornat ;)
Juraria saber de qui parles, o almenys me l'has fet vindre al cap de seguida. Què gran.
Veig que la recerca bloguera ha funcionat i m'has trobat.
Ja tocava actualitzar de nou, sí senyor. He estat llegint-te a estones, però vaig dosificant-te.
S'anem xarrant :)
Publica un comentari